Memòria d'una vella maleta de cuir - (Part II): Una nova ciutat
Amb el temps, les cures tenen els seus fruits i, mica en mica, va sortint de l’antic convent. Les vinyes de les afores de Vilafranca dibuixen unes llargues línies completament paral·leles que s’estenen fins les muntanyes del litoral. Darrere, hi ha la costa. Entre les vinyes, Vilafranca sobresurt com una petita illa, on al mig hi destaca el campanar de Santa Maria, col·locat al punt més alt de la petita ciutat. De fons, es poden veure unes columnes altes i arrodonides que, els dies de més boira, es confonen amb els núvols. Són les muntanyes de Montserrat. Aquella vila no és tan diferent de la Selva del Camp, al Baix Camp, on ell ha nascut i crescut.
Evidentment, a Vilafranca hi viu més gent, sobretot des de l’augment de població que ha patit els últims deu anys. La Selva del Camp és força petit i, en canvi, Vilafranca està entre les poblacions de rang mitjà de Catalunya, amb poc més de deu mil persones. Ara bé, la majoria dels seus habitants es dediquen al cultiu de la vinya i a l’agricultura en general, i això li recorda a les seves terres.
De tant en tant, l’Antonio surt de l’hospital coixejant i travessa les vinyes que separen l’hospital del centre de Vilafranca, acompanyat d’altres militars que, com ell, hi han anat apareixent després de durs enfrontaments al front. Com la resta de companys, ell també freqüenta la nova biblioteca col·locada a l’edifici de les antigues casernes. Estava situada al bell mig de la ciutat i, davant seu, s’estén l’enorme Rambla de Sant Francesc, encapçalada per una columna jònica de pedra, sobre de la qual un àngel vigila el centre de la vila. L’estàtua, dedicada al filòleg Milà i Fontanals, es va alçar trenta anys enrere i ja s’ha convertit en un símbol emblemàtic d’aquesta nova ciutat que està tot just descobrint.
Ràpidament va aprenent quins són els espais pels que es mou la gent de la seva classe social. El Casino és un d’ells. Al local, situat a la mateixa Rambla de Sant Francesc, hi acudeix la gent de les classes mitjanes, com ell, i molt sovint s’hi fan balls i festes. A l’Ateneu Obrer, de clares tendències anarquistes, no hi té res a fer i al Centre Agrícola, antiga seu dels grans propietaris, ara ocupada pels anarquistes, tampoc.
Pel que va sabent i veient, els fets d’octubre de 1934 van ser especialment violents a l’Alt Penedès. Joves vinguts de fora havien cremat un convent de monges al bell mig de Vilafranca i havien perseguit a les persones que es sabia que eren creients. Ara, amb la guerra, la vila segueix vivint morta de por, sobretot quan passa l’anomenat Cotxe Fantasma, l'automòbil amb metralleta incorporada que els membres de la CNT- FAI passegen a la recerca de qualsevol que creuen que pot anar “contra la revolució”.
Per tant, no és estrany que, amb el cop d’estat, la població obrera anarquista s’alcés contra els grans propietaris de la zona i la majoria d’ells acabessin fugint i abandonant les seves empreses. Tota la vida, l’Antonio estarà convençut que la guerra es va perdre per culpa dels anarquistes i els comunistes que, segons ell, van trencar la unitat de la República.
En una d’aquestes tardes, al Casino hi coneix una jove que tot just acaba de complir els 19 anys. La Teresa Lladó viu amb la seva mare Maria, el seu padrastre Secundino, i els seus germans petits, el Modest i la Lluïsa. Aquesta última, de tan sols un any. Com ell, la Teresa també ha arribat nova a Vilafranca fa poc. Nascuda a Manresa, va haver d’abandonar la ciutat amb la seva mare pel suïcidi del seu pare. La solució més ràpida per evitar les males llengües va ser fugir juntes on ningú les conegués. Però la mala relació que tenia amb el seu padrastre de Vilafranca, Secundino, la fa fugir d’aquella casa tan bon punt en té la oportunitat. Conèixer l’Antonio ha estat perfecte per abandonar casa seva, evitar les discussions amb el Secundino i començar una vida nova.
Un cop l’Antonio s’ha recuperat, els dos segueixen visitant l’hospital. Aquest cop, des d’una altra perspectiva. A partir d’ara ell serà el comissari de la Clínica Militar núm. 10 i es quedarà a viure a Vilafranca amb la Teresa en una casa situada a l’anomenada Plaça dels Porcs. Ella serà la nova auxiliar d’infermeria de l’hospital. Tan sols fa uns mesos que es coneixen i ja han muntat una vida junts. La guerra accelera el temps i fa que tot es torni més volàtil, sobretot quan un d’ells és militar. A partir d’aquest moment, treballaran junts a l’Hospital de Sang de Vilafranca intentant curar aquells que passen pel mateix que ja havia viscut l’Antonio un any abans.
