Quan la bossa no sona, la música tampoc
Vilafranca del Penedès destaca per la seva oferta cultural. Dins de l’àmbit musical, tenim grups d’una gran varietat d’estils: música tradicional com els Vinardells, els Borinots o els Cosins del Sac, punk-rock com RPK, Winnie the Punk, Conflicte o La Verga Record Stribut, estils més ballables com rumba, ska, reggae, txaranga o funky amb els grups Sidral Brass Band, Miaú, Sunday’s Ska Jazz o Derrumband, i fins i tot un estil més pop com Via Límit.
Per poder gestionar tota aquesta oferta musical fan falta equipaments, recursos econòmics i oportunitats per donar-se a conèixer. Està preparada, Vilafranca? Quins espais i ajudes donen les institucions vilafranquines als músics? Hi ha espais a la vila on se’ls permet desenvolupar-se i donar-se a conèixer?
NÉIXER I CRÉIXER
El cicle vital d’un grup de música és, pràcticament, com la vida d’una persona. Els grups neixen, creixen, es reprodueixen o no (és a dir, inspiren o passen el seu llegat musical a d’altres grups) i, finalment, moren. En alguns casos, hi ha influències i factors comuns en el naixement de grups diferents: a Vilafranca, un cas notable és l’existència de l’Escola Municipal de Música Maria Dolors Calvet, de la qual han sortit molts músics que han creat les seves pròpies iniciatives.
Aquest és el cas dels grups Sunday’s Ska Jazz, Miaú, RPK, Sidral Brass Band o Via Llímit, entre tants i tants d’altres: “Venim de l’Escola Municipal. Teníem un combo i portàvem uns 5 anys tocant junts però només durant el curs, i a l’estiu no podíem continuar-ho. Volíem seguir quedant i fent música i un estiu vam preguntar-nos: “per què no?” i ho vam fer. Vam ajuntar altres instruments que ens faltaven i vam decidir quina música faríem.” -comenta l’Arnau Martínez, de Sunday’s Ska Jazz.
Molts dels membres de Sidral també han estudiat a l’Escola Municipal, malgrat no ser de Vilafranca, i s’han conegut allà: “El Blai, el Roma i jo érem els Tres Porquets a l’Escola de Música i el Roger el mig polzet. Teníem un grup de saxos i ens dirigia el David Miret des dels 7 anys: és el nostre papi!”- diu l’Adrià Ramon (“Webo”), de Sidral Brass Band.
També hi ha grups que s’han conegut a base de coincidir en els mateixos ambients i compartir ideologia, com és el cas d’RPK. Aquest és un grup de hardore-punk i metall que sorgeix a l’Ateneu X de Vilafranca. Els seus integrants comparteixen un mateix discurs i han creat el grup per difondre’l mitjançant la música, com molts altres conjunts relacionats amb l’Ateneu. Segons el Víctor Espadas, guitarrista del grup, “el que volem és anar a tocar, conscienciar a la gent i passar-ho bé, amb unes birres, festa i música”.
La vinculació d’RPK amb l’Ateneu és bàsica per al seu manteniment i evolució. En aquest sentit els RPK tenen la sort de compartir ideologia i objectius amb altres grups musicals que poden comptar amb un espai. Així, la ideologia ha col·laborat en la formació i en els recursos de la banda.
En el cas de Miaú, en canvi, la iniciativa sorgeix pels projectes personals del cantant, Gerard Domingo: “Va néixer com una inquietud dels temes que anava composant i que tenia la necessitat que sortissin, que no es quedessin en un estudi de casa.
Martí Giralt, pianista a Miaú, i Gerard Domingo,
guitarrista i cantant //FOTO: Joana Sadurní
Llavors vaig contactar amb el Lluís, que és el bateria, li vaig comentar la idea que tenia i li va semblar adequada. A partir d’aquí, quedava ajuntar les peces que ens faltaven: després va venir el Pere i més tard el Martí. Guitarra i piano”.
LA PROMOCIÓ MUSICAL
Un problema comú a molts grups vilafranquins és el de donar-se a conèixer, tant a la zona com arreu. Per a tots els entrevistats suposa molta feina i malgrat n’hi hagi que se’n surtin (Sidral està començant a tenir èxit internacional, Via Límit fa un any que han estat contractats per una discogràfica i Anna Roig i l’Ombre de ton Chien ja han tret el seu tercer disc), tots han hagut d’esforçar-se molt per fer-se escoltar.
El grup de l'Anna Roig es va donar a conèixer a partir de mails i la venda d’una maqueta, Via Límit va explotar les xarxes socials i Sidral ha triomfat molt gràcies al boca-orella, però en els altres grups el tema està sent més complicat. L’Oriol Vendrell d’RPK comenta que “per donar-se a conèixer, la gent de família acomodada ho té molt més fàcil. Jo vaig començar amb una bateria atrotinada de la sala d’assaig de Can Mas de la Riera, vam anar recollint el que podíem per anar fent, però costa. Depèn molt de les circumstàncies econòmiques de casa”. I el Marc Vallès, baixista del grup, afegeix que l’estil musical també hi influeix: “el nostre no agrada massa, no és gens comercial, i els grups que hi triomfen ja estan establerts. Estem condemnats a aquesta marginalitat absoluta, a l’ombra dels grups que ja han triomfat als anys 90”. El Víctor ho comparteix: “Per als grups petits d’aquest estil ens és molt complicat establir-nos i trobar un lloc, perquè els que tenen èxit són comptats i ja acaparen la majoria del públic que podríem tenir: Non Servium, KOP i Soziedad Alkoholika són els grups referents, els conjunts petits que comencem en la mateixa línia no tenim espai ni públic”. Tot i així, un recurs que utilitzen tots i que ajuda a fer-se veure, són les xarxes socials: a Sunday’s, per exemple, els ha ajudat a creuar fronteres i fer-se conèixer a Sudamèrica, i Miaú hi ha compartit les seves primeres 4 cançons fa tot just una setmana.
Però, com a tota vida, els grups de música també es troben amb complicacions, i no només al moment de donar-se a conèixer. “El tema de locals al Penedès està ‘super xungo’, fatal”, diu l’Oriol Gallego, de la Sidral Brass Band. Tant la Sidral com Via Límit, Miaú, Sunday’s Ska Jazz i fins i tot Anna Roig, assagen a casa d’un dels membres. Amb les innovacions tecnològiques, ara resulta més senzill gravar i és per això que molts dels grups aprofiten la motivació particular d’algun dels membres per habilitar un espai. Tot i això, es tracta d’una inversió gran i difícil d’assumir per un grup o una persona que acaba de començar.
Altres grups també han comptat amb l’ajuda d’amics i coneguts, com és el cas d’RPK, que practiquen a l’Ateneu Popular X on també assagen i han assajat grups com Conflicte o els famosos Inadaptats. Per aquesta mancança d’equipaments a la vila, diversos grups s’han hagut de desplaçar a fora, com per exemple als bucs d’assaig de Sant Sadurní.
MANCA D'ESPAIS
Un cas semblant és el dels espais per a concerts. Àngel Hom, tècnic del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca, comenta que els espais públics per a concerts com l’Auditori Municipal i el Teatre Cal Bolet es destinen a bandes estables i professionals. Per tant, aquells grups de música novells que volen iniciar-se en aquest món en queden exclosos.
L'Arnau Martínez i el Pere Roig de Col·Mu // FOTO: Clara Rodergas
El Ricard, d’Anna Roig i l’Ombre de Ton Chien, comenta que s’han perdut els concerts de sala i hi ha una mancança d’espais. És per això que considera uns “herois” a aquelles sales que segueixen programant concerts. Posa l’exemple de La Moderna o El Forat del Pany. “Tots tenim el lloc fetiche, i per mi és El Forat del Pany: és el lloc on de seguida et deixen tocar, fent un estil de música gens comercial.”
Degut a aquesta falta d’espais i interès, Ruben Calvo, tècnic de joventut de l’Ajuntament de Vilafranca, va motivar alguns joves vilafranquins per crear una agrupació que donés a conèixer i aglutinés els grups de música de joves vilafranquins. “Ens vam acabar reunint uns quants músics cap al 2008 i vam crear el Col·Mu (Col·lectiu Musical Vilafranca) per donar promoció als grups del Penedès i aportar idees noves. En aquell moment consideràvem que l’oferta a Vilafranca era una mica limitada, pobra: molt punk i rumba”, comenta l’Arnau Martínez, membre del Col·Mu.
Després d’aquests 7 anys, consideren que hi ha hagut una millora en la diversitat musical. “Ha canviat, però no sé si hem contribuït en aquest canvi. Ara mateix no sento la necessitat de dir que necessitem portar idees noves de fora, perquè ja hi són”, comenta el Pere Roig.
Per altra banda, però, troben mancances en la relació que hi ha entre els grups musicals. Per la falta dels espais d’assaig comuns, els grups de música no es coneixen entre ells i molts acaben tocant només a casa seva. “No hi ha una interrelació entre grups: cadascú assaja a casa i quan pot en surt per ensenyar el que està fent. Potser faltaria l’aposta en comú de construir alguna cosa junts”, comenten els membres de Col·Mu. Antigament existien els espais de l’Etcètera, però des que es va tancar no s’ha buscat cap substitutiu. De la mateixa manera ho han expressat en Ricard Parera de l’Ombra de Ton Chien i el Pere del Col·Mu: “No s’ha buscat una alternativa: si no es pot fer no es fa, els joves ja es buscaran la vida. És la idea que hi ha però realment fa falta un suport que no s’està donant.”
Entre tots els grups contactats, existeix un cert descontentament per la comercialització de la cultura, no només a Vilafranca sinó a tot el sector cultural. L’Ian García -cantant de Via Límit- creu que, molts cops, preval “la cultura del grup que toca gratuïtament enfront la qualitat musical”. En general, es prioritzen els concerts de masses i es deixa de banda el dia a dia cultural. Per grups com RPK el fet de tenir un estil musical tan peculiar els suposa un gran problema: creuen que actualment hi ha grups que es defineixen pel públic, perquè és l’única manera de triomfar. “Ara hi ha una nova onada de música rumbera molt comercial, que barreja l’ska i la rumba. Estan naixent molts grups amb unes certes ganes comercials de fama, que busquen pujar al vaixell de a veure qui ven més”, diu el Marc de RPK.
En aquesta línia, el Ricard Parera, bateria de l’Anna Roig, va més enllà: “Tenim 10.000 persones escoltant Txarango a la Festa Major, però durant l’any qui va a veure coses? I per què no hi van? Com mobilitzem tot aquest públic perquè hi hagi cultura durant tot l’any?”, es pregunta. Aquestes limitacions es veuen reflectides en el què expliquen els membres de Sidral Brass Band: “Ens hem hagut de buscar molt la vida… Llogar el Teatre Cal Bolet per la Sidral Fest és deficitari total, i creiem que no hauria de ser-ho”.
FESTIVALS DE MÚSICA VILAFRANQUINS
Tal com comenten els del Col·Mu, l’oferta de festivals de música a Vilafranca sembla que s’ha recuperat força els darrers anys i destaca per la varietat d’estils musicals que es poden trobar en cadascun d’ells. Tot i que han desaparegut festivals com el Calima, “que era molt divers organitzat per l’Ajuntament, n’han sorgit de nous que esperen quedar-se durant un temps”, explica Àngel Hom, Tècnic del Servei de Cultura.
El festival estrella és el Vijazz, un certamen que reuneix el millor del vi i el jazz durant el primer cap de setmana de juliol. Enguany celebrarà la seva novena edició en un any especialment important per la capital penedesenca, que aquest 2015 és Capital de la Cultura. Amb una assistència de 50.000 persones, el festival s’ha fet un lloc entre els principals de jazz d’Europa portant artistes de gran renom, impedint l’entrada al cartell a grups que estan començant la seva carrera. Tot i això, els Sunday’s Ska Jazz tindran l’oportunitat d’actuar durant la prèvia del festival.
Precisament la capitalitat cultural ha obert les portes a un nou festival que tindrà lloc l’últim cap de setmana de juliol i el primer d’agost. Amb nom i cartell encara per conèixer, estarà destinat als grups emergents de Catalunya en diferents estils i àmbits. Per tant, podria ser una bona oportunitat per portar grups locals i promocionar-los.
El Col·Mu va donar una oportunitat als festivals des del primer moment. Quan tot just feia un any que el Col·lectiu Musical havia començat a caminar, ja es va organitzar el Mushroom Festival. Només se'n va fer una edició, però els “va servir de rodatge per seguir treballant en nous projectes” comenta l’Arnau Martínez. Un d’aquests projectes que va néixer anys més tard va ser el Tupa Tupa Fest: “És el gran projecte que tenim ara entre les mans”, afirma Pere Roig. El Tupa Tupa va sorgir gràcies a la fundació FundAME, que recapta fons per lluitar contra l’Atròfia Muscular Espinal i va contactar amb el Col·Mu per impulsar un festival solidari que en la seva primera edició ja va reunir més de 1500 persones i 16000€ de benefici total i va portar bandes emblemàtiques com Boikot, Habeas Corpus o KOP: “Tot i que l’Ajuntament hi col·labora i hi posa ganes, l’inversor principal és el públic gràcies a la seva compra d’entrades”, explica l’Arnau.
També ha celebrat aquest any la seva segona edició el Festival Hivernacle, el festival d’hivern del Penedès. Aquest certamen reuneix artistes del món del rock, el pop, el jazz o el folk i també treballa amb grups emergents del Penedès. Vilafranca també té cabuda pels festivals alternatius i gratuïts com l’Undervila, que enguany celebrarà la quarta edició i ha anat guanyant seguidors any rere any i amb artistes de luxe. Precisament els Sunday’s Ska Jazz hi van actuar el 2013.
Finalment, Vilafranca també compta amb el Fires Rock, un festival de rock que organitza el Grup Arcs des de l’any passat. Aquest 2015, els Via Límit van ser un dels artistes que hi van actuar.
I DESPRÉS, QUÈ?
“D’aquí 5 anys, estarem ensorrats i a la misèria; cadascú en un projecte diferent”. Així de clar ho tenen els membres de Sidral Brass Band. Malgrat aquesta contundència, seguiran amb la mateixa il·lusió i ganes de treballar, expliquen, tot i que vaticinen que seran “la meitat dels que som ara”. “Poden haver passat moltes coses. Potser esclatarà una guerra i haurem mort tots amb una bomba nuclear, potser estem triomfant o potser hem acabat yonkis perduts”, comenta rient l’Uri, el bateria d’RPK.
Més optimistes són els Via Límit: “Esperem estar amb la mateixa il·lusió o més que fins ara. L’important és no afluixar en els moments més durs”. Miaú tot just acaba de néixer, però quan els preguntem per d’aquí cinc anys són ambiciosos:
Oriol Vendrell, bateria a RPK //FOTO: Joana Sadurní
“És difícil, però estaria molt bé poder-nos-hi dedicar al 100%. Hem de remar en la mateixa direcció i creure en el projecte. D’aquí cinc anys estarem, entre d’altres, on el públic vulgui”. Segons el Ricard, a Anna Roig i L’ombre de ton chien tenen la intenció de “créixer encara més, musicalment parlant. A més, com diem amb un amic, la clau és ‘triunfar poquito’”.
I sí, créixer com a grup és reconfortant; que les institucions incentivin polítiques per afavorir el sector cultural en un context tan desfavorable és més que necessari; que el públic respongui al bon nivell musical que té la vila i el seu entorn, una gran esperança; però els Sunday’s Ska Jazz toquen al moll de l’os: “esperem no acabar discutits. Per nosaltres, la música és passar-ho bé; tenim clar que no ens farem rics, així que l’important és gaudir-ho.”
Reportatge de Clara Bricullé, Arnau Mañé, Clara Rodergas i Joana Sadurní
RECULL MUSICAL DELS GRUPS: [youtube https://www.youtube.com/watch?v=videoseries?list=PLFlfGUlrkr0Ymy0S3tbUOFXDHYI_pbO69&w=560&h=315]
ENLLAÇOS D’INTERÈS
-Pàgina de FB de Miaú
-Pàgina de FB d'RPK
-Pàgina de FB de Sidral Brass Band
-Pàgina de FB de Sunday's Ska Jazz
-Pàgina de FB de Col·Mu
-Pàgina de FB d'Anna Roig i l'Ombre de ton Chien
-Pàgina de FB de Via Límit
-Pàgina de l'Ajuntament de Vilafranca
AGRAÏMENTS
L’equip de Vivint la Cultura volem agrair la col·laboració de totes les persones que han fet la realització d’aquest reportatge. Sense tots ells no hauria estat possible:
Martí Giralt i Arnau Martínez de Sunday’s Ska Jazz; Adrià “Webo”, Oriol Gallego i Roger Martínez de la Sidral Brass Band; Gerard Domingo, Pere Roig i Martí Giralt de Miaú (i també al Martí Roig!); Ian Garcia i Roger Vila de Via Límit; Ricard Parera de l’Escola Municipal de Música i del grup Anna Roig i l’Ombre de ton Chien; Arnau Martínez i Pere Roig per Col·Mu; Àngel Hom de l’Ajuntament de Vilafranca (i gràcies a Lídia Romeu pel contacte).
