Homenatge a Ovidi: 30 de maig i cada dia
El dia 30 d'aquest mes el Casal Popular celebrarà el segon homenatge al cantautor d'Alcoi Ovidi Montllor. El passat 3 d'abril ja es va projectar el documental Ovidi Montllor: crònica d'un artista i hi va haver un concert d'Eina amb l'espectacle La Fera Ferotge en el seu homenatge.
Dissabte ens espera una nova jornada, aquest cop, més completa, que es durà a terme a dos espais diferents. A les 11.00h matí es pintarà un dels murs del Parc de Sant Julià en record a l'artista i seguidament es farà un vermut i un dinar popular (a les 14.00h) amb un preu de 10€. A la tarda, els esdeveniments canviaran de lloc i el centre d'atenció es mourà al Casal Popular on a les 18.30h s'inaugurarà l'exposició "L'Ovidi Popular" amb un vídeo homenatge i a les 19.00h, per un preu de 8€, tindrà lloc el concert Ovidi3 amb David Caño "L'Artista", Borja Penalba "El Cantant" i David Fernàndez "El Pallasso".
No recordo el primer dia en què vaig sentir a parlar de tu, Ovidi. Ni el primer dia en que et vaig sentir la veu. Potser va ser la família, l'esplai, vés a saber. És possible, també, que fos per les referències d'Inadaptats... No ho sé. Moltes coses m'han portat a tu, tot i que sembli una paradoxa, ja que l'any que jo vaig arribar, va ser just quan tu te'n vas anar.
1995. Exactament el 10 de març d'aquell any Ovidi Montllor va morir a Barcelona després de patir càncer d'esòfag. A qui la veu li havia donat tot, també li ho va prendre. Tot el que sabia ho va aprendre de manera autodidacta, cantar, tocar la guitarra i, fins i tot va aprendre a llegir i escriure sense anar a l'escola. Va començar la seva carrera musical amb el seu primer disc La fera ferotge i, més endavant, recitant poemes d'Estellés, Espriu o Salvat-Papasseit. Un total de 60 cançons.
Tampoc es pot oblidar la seva carrera com a actor (que masses vegades es deixa de banda). Va participar en unes 50 pel·lícules com a actor destacant, sobretot, el seu paper a Furtivos, la pel·lícula de José Luis Borau. Una vessant teatral que traslladava dalt els escenaris aplicant dramtúrgia a la música.
La seva reivindicació de la cultura catalana prenia essència a les seves lletres juntament amb les protestes lligades amb la lluita social i política. Una lluita presa des de la ironia i el sarcasme, amb una interpretació divertida acompanyada de gran diversitat d'estils musicals (fandango, la jota valenciana, el pasdoble, havaneres...). La cançó de La Samarreta és una de les que evidencia més les seves reivindicacions. Amb ella, es va presentar a una de les seves primeres actuacions, el II Festival de Cançó Universitària:
"Jo sóc fill de família molt humil. Tan humil que d'una cortina vella Una samarreta em feren: vermella. D'ençà, per aquesta samarreta, no he pogut caminar ja per la dreta."
Fins el 1975, però, cap altre públic podria tornar a escoltar aquesta cançó, prohibida pel règim franquista. Però la seva censura no es va quedar en el franquisme, sinó que mai se li ha acabat de donar prou importància a la seva figura. Ho deia Ernest Contreras el 1974 sobre Ovidi:
"... capaç de despersonalitzar els sentiments de la col·lectivitat assumint-los com a propis que són. És un empenyorament arriscat, perillós per més d'un motiu. D'entre ells, el rebuig social, inclosos els artístics, que no compleix les regles pel consum intensiu: facilitat d'assimilació dels seus trets distintius, amagament del propi ser darrere de la imatge del producte, tots aquells requisits, a la fi que, al món específic de l'activitat artística, conformen això que s'anomena "estil"..."
Ovidi sortia de tots els esquemes i, per aquest motiu, encara avui, de part de certes institucions, continua un "boicot" a Ovidi, tractant-se d'una figura compromesa, sempre, amb la realitat social i les classes més desafavorides. Aquest mateix any, el PP Valencià va refusar declarar l'any 2015 Any Ovidi Montllor al·legant que, darrere d'aquesta iniciativa, hi havia una promoció dels Països Catalans. Entristeix veure com la ideologia passa per davant de la cultura, fins i tot, dins dels mateixos parlaments, oblidant la qualitat de les seves obres.
Però per altra banda omple d'il·lusió veure casals i pavellons plens de gent de totes les edats amb ganes de recordar-lo i retre-li homenatge. Mentre el Govern del País Valencià impedeix que l'any 2015 sigui l'Any Ovidi Montllor, el propi poble ha organitzat gran quantitat d'actes al llarg d'aquest any. Com se'l segueixen estimant els de baix, i que poc els de dalt! El seu record ha seguit viu des del dia de la seva mort. Gran quantitat de cantants l'han recordat, evidentment, grups valencians com Obrint Pas, Aspencat o La Gossa Sorda, però també de la nostra terra, del Penedès. Cesk Freixas, per exemple, el recorda amb la seva cançó Ovidi. El cas més destacat i curiós, però, és el d'Inadaptats. El grup punk penedesenc l'any 2004 va publicar el seu àlbum Homenatge Ovidi on, amb el més pur estil Inadaptats, versionaven cançons del cantautor d'Alcoi com Serà un dia que durarà anys.
El 7 d'agost de 1973 Ovidi Montllor feia el seu primer i últim concert a Vilafranca. Va tornar, però, el 3 d'abril al Casal Popular de Vilafranca de la mà d'Eina. En un acte organitzat per Arran Vilafranca, el Casal Popular i La Mà Negra es va recordar a Ovidi Montllor i es van anunciar els actes que, al llarg d'aquest any continuaran aquest homenatge. A la tarda, la projecció del documental Ovidi Montllor, crònica d'un artista: no va quedar ni una cadira buida, és més, els últims en arribar van haver-lo de veure drets. A la nit, el concert d'Eina La fera ferotge. Va ser un acústic preciós, molt emocionant. Aquella nit, els d'Eina es van prendre una llicència i van abandonar el seu estil per transportar-nos a un "món Ovidi". Ni ens en vam adonar que el Casal s'havia omplert i hi havia, fins i tot, gent de puntetes intentant escoltar el concert des de fora el local. Les cançons d'Ovidi, de la boca d'uns grans admiradors seus, van posseir el Casal i van recordar el cantant a la vila.
Al seu retorn als escenaris, el 18 d'abril, Inadaptats tampoc va poder evitar tenir el seu moment Ovidi. En un concert on hi van assistir unes 5.000 persones, van ser de les cançons que més van ressonar entre el públic. Això, però, no s'acaba aquí. Tal com he dit abans, el 30 de maig la vila tornarà a recordar la figura d'un dels grans defensors del poble i dels Països Catalans.
Malgrat els 20 anys en què Ovidi se'n va anar de vacances i encara no ha tornat, el seguim recordant. I és curiós que jo mateixa faci servir aquest verb, quan l'únic record que jo en tinc, prové de records d'altres persones. És el que més m'entristeix. Just quan vas marxar, jo vaig arribar. Aquest dissabte seguirem recordant-te, cantant-te i fent que mai ningú et faci oblidar; llavors serà quan el teu dia serà un dia que durarà anys.
