Raimon Gusi: "L'associacionisme és un dels grans èxits de la Capital Cultural
Ser el regidor de Cultura de la ciutat que, durant un any, és considerada la Capital Cultural Catalana; ser-ho i sortir-ne ben parat. Aquest és el repte de Raimon Gusi (CIU). Com la capitalitat pot afavorir Vilafranca? Què implica aquesta? Quin és el projecte de ciutat que proposa pels pròxims anys, en l'aspecte cultural? A continuació, repassem la situació de la cultura a Vilafranca i fem balanç de com l'ha gestionat el regidor Raimon Gusi.
Ha costat conscienciar a tothom qui s'havia de conscienciar però al final han entès que ser Capital Cultural Catalana és un gran projecte. No només és un projecte meu, sinó de l'Ajuntament i de totes les entitats.
Com valora els primers mesos de Vilafranca com a Capital Cultural?
En línies generals, molt positivament. Ha anat participant molta gent, tot i ser encara als inicis de l'any. Els actes estrella, -com l'obra de teatre 'Vilafranca. Un dinar de Festa Major'- tot i que tots són importants, són un èxit total.
Fins a quin punt aquesta iniciativa és una activitat promocional, en comptes de cultural?
Té les dues coses. El seu sentit primari és cultural però també ho entenem en un sentit ampli de valors culturals; per això, també es fan actes esportius i socials amb valors com el de l'esforç, el de la participació, etc.
Hi ha més de 150 activitats programades i sabem que se'n van afegint sobre la marxa. N'han quedat excloses algunes?
Alguna ha quedat exclosa per raons de pressupost. Volíem fer grans festivals amb artistes del món del jazz, però vam considerar que costaven molts diners i que no calia perquè, entre d'altres coses, ja tenim el Vijazz a Vilafranca. Per tant, no calia repetir segons quina actuació. També volíem fer un camp de treball internacional de joventut però no vam trobar l'encaix ni el suport que esperàvem de la Generalitat. Bàsicament els motius pels quals hem deixat de fer alguna activitat són econòmics. Intentem tenir la màxima participació d'sponsors, però l'època és difícil i costa molt això.
En aquesta línia, el pressupost consta d'una partida de 400.000 euros extraordinària de l'Ajuntament, preveieu uns 180.000 d'empreses privades -tot i que "encara no estan garantits"- i la Diputació i la Generalitat també hi afegeixen. Quant hi aporten aquests darrers?
La Diputació col·labora genèricament [amb Vilafranca], ens ajuda en diferents temes, entre ells, la Festa Major. I aquesta no està inclosa com a tal en la programació de la Capitalitat, perquè no hi fem coses extres, la respectem tal i com és, amb l'èxit que té. En canvi, on esperem més ajuda de la Diputació -i, si es pogués, també de la Generalitat- és amb la Fira de la Festa Major que farem a l'octubre.
"La Fira de la Festa Major agruparà tots els elements que intervenen en 'la més típica'; serà un conjunt d'activitats, conferències, xerrades i mostres folklòriques amb una finalitat comercial, però també promocional."
En què consistirà aquesta Fira de la Festa Major?
Serà un conjunt activitats, conferències, xerrades i mostres folklòriques de cultura popular i tradicional. Però bàsicament, hi haurà estants de tots els elements que intervenen en la Festa Major: des de promotors de les accions festamajorenques, fins a la Coordinadora de Grallers o de Diables, passant per artesans. Hi trobarem de tot; serà una fira comercial, però també promocionals de cultura popular, amb entitats i associacions.
En una entrevista comentava que Vilafranca té tres potes culturals: la tradicional, la gastronòmica i la patrimonial...
(intervé) Me'n vaig deixar una! Ara ja dic que en són quatre. L'associacionisme, que està sent un dels grans èxits de la Capital Cultural. A Vilafranca hi ha 200 entitats culturals (de les quals 100 són de cultura popular i tradicional) i això és d'una riquesa potent.
Però tot i això, a vegades dóna la sensació que els vilafranquins vivim massa dels grans actes com la Festa Major, el Vijazz, etc. i abandonem la cultura del dia a dia. Hi està d'acord?
No, perquè nosaltres pràcticament cada setmana fem coses. Ara, per exemple, començarem una tanda de jornades de debat sobre el pensament català i la filosofia. Farem cinc sessions a finals de maig per parlar sobre història de l'art, de l'exili i la intel·lectualitat catalana, del pactisme català, de literatura, etc. Vull dir que hi ha una diversificació destacable i això ho volem fer accessible al públic perquè al novembre tindrem el Congrés Català de Filosofia. Totes les universitats dels Països Catalans es citaran aquí, però clar... això queda reservat pels experts. Per això hem volgut fer aquestes tertúlies prèvies obertes a tothom al Claustre de Sant Francesc.
A l'esquerra, el Regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca explicant projectes de futur. A la dreta, l'Arnau Mañé. // FOTO: VIVINTLACULTURA
Tornant al tema econòmic, quines són les principals despeses en el pressupost aquest que comentàvem d'uns 580.000 euros?
Nosaltres hem intentat evitar les despeses de tipus personal -per això és tan important la participació de persones i entitats- sinó que ens fem càrrec de la infraestructura bàsica. Evidentment, l'Ajuntament ofereix les instal·lacions principals però també ens fem càrrec del material que es necessita. Per exemple hi ha 200 artistes -que està aviat dit- d'arts plàstiques i visuals que al llarg de l'any faran accions de forma desinteressada per amor a l'art i la cultura. Ens fem càrrec del material que necessiten, com no podria ser d'altra manera. Hem d'ajudar a que es facin les coses.
Una de les intencions que teniu és que la Capitalitat Cultural Catalana deixés petjada i seguís els propers anys. Però aquestes aportacions econòmiques extres que comentàvem l'any que ve no hi seran. Com es finançarà aquesta idea de seguir en la mateixa direcció?
No, clar... l'any que ve no hi seran aquests diners. Però tindràs l'experiència d'haver-ho muntat i, en segons quins casos, ja sabràs com fer-ho i no caldrà destinar recursos en això. Altres casos, com el Congrés de Filosofia, no suposaran grans despeses. La remodelació de la Casa de la Festa Major també és una de les coses que quedarà d'aquesta Capitalitat.
Com està aquest projecte de la Casa de la Festa Major? Ja està finalment engegat? Sembla que ha costat...
Això va en la línia de polítiques habituals d'inversions però també vinculat a la Capitalitat. Remodelarem tot l'espai físic, però també el projecte museogràfic de l'interior amb un nou audiovisual. A l'agost s'adjudicarà la llicència i quedarà per sempre.
Aquesta proposta de remodelar la Casa de la Festa Major la portava CIU al programa electoral de les eleccions municipals del 2011. No s'ha complert, tal i com estava previst.
Sí, és així. I també estava inclòs en el Pla d'Acció Cultural que vam fer amb la Diputació. Són coses que costen d'arrencar però ara afortunadament està en un bon moment. El context ha ajudat que els altres departaments de l'Ajuntament estiguessin sensibilitzats i ara ja ho tenim sobre el paper: l'urbanístic i el museogràfic.
FUTUR POLÍTIC
"La meva voluntat és continuar governant i seguir sent el regidor de Cultura"
El proper 24 de maig hi ha eleccions municipals. Si torna a governar CIU, vostè tornarà a ser regidor de Cultura?
Sí, jo espero que sí! La meva voluntat és continuar governant i seguir sent regidor de Cultura perquè m'agradaria acabar el 2015 i aquests projectes que dèiem.
Si és així, quins són els projectes per la cultura de Vilafranca que teniu en ment, més enllà de la Capital Cultural?
Volem aprofitar aquesta inèrcia per consolidar un programa de gestió del patrimoni cultural i per encarar un altre projecte: la biblioteca. Crec que ara ja toca l'ampliació de la biblioteca, en el mateix espai. Enguany, ja s'hi ha invertit uns 200.000 euros, però s'hi haurà de fer una gran inversió per ampliar-la i que quedi potent.
Es tractaria d'ampliar-la al mateix espai o de traslladar-la?
No, hem pensat d'ampliar-la allà mateix perquè té un espai al costat que es pot aprofitar i llavors ja veurem la construcció per alçada i pisos com quadra. També tenim en ment ampliar l'Auditori Municipal una mica, tot i que de moment l'hem deixat per popers anys però ho farem.
Insistint amb el programa electoral de CiU del 2011. (amb el tema del programa electoral que veu presentar el 2011). Proposàveu "crear un organisme cultural municipal dotat de personalitat jurídica pròpia. Aquest organisme ha de ser motor dinamitzador i de projecció de la cultura de la vila". No s'ha creat; en què consistia?
Havíem de fer una espècie d'Institut Cultural, com a organisme autònom o un Consell de la cultura, en general. I al final, vam anar analitzant, veient projectes d'altres municipis, experiències i que la tendència és a suprimir organismes, doncs no ho vam fer. Però hem potenciat els consells de participació ciutadana: el de la Festa Major, el de les Arts Escèniques i l'Institut Municipal de Formació (Escola de Música, l'Arsenal i l'Escola d'Enoturisme).
I tot i no haver complert aquestes propostes, com valoreu la gestió cultural d'aquesta legislatura?
Jo, evidentment, la valoro molt positivament! Primer, perquè hi ha hagut una participació ciutadana brutal i la Capitalitat n'és un clar exemple. Les entitats i associacions no paren, tenen una capacitat impressionant de fer coses. I en segon lloc, perquè en el què és la gestió cultural hi hagut molt de consens polític i això s'ha d'agrair. El projecte de Capital Cultural ha estat sempre recolzat per unanimitat; i en temps de conflictes, s'agraeix. L'únic que em queda és la gestió de la inversió que, espero, poder-la fer a partir d'ara. Amb la crisi econòmica no hem tingut prou recursos per fer-ho, hem hagut de fer una política d'estalvi.
"La Festa Major té un problema d'horaris: no podem anar a dinar a les cinc de la tarda. Els del seguici són actors al servei del poble."
En el seu àmbit, la Festa Major és un dels temes principals. Creu que necessita un replantejament total?
Un canvi total, no. Perquè a mi m'agrada tal i com és; portem 300 anys fent-ho i, en part, aquesta és la gràcia. Això sí, la Festa Major té un problema d'horaris, que s'han de respectar més: no pot ser anar a dinar a les cinc de la tarda o a quarts de sis. A més, el seguici de la cultura popular i tradicional ha de tenir clar que són actors al servei del poble. Un ball no és patrimoni particular.
De fet, en el seu programa electoral l'any 2011 també es plantejava la possibilitat de proposar 'la més típica' com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Ho vam estar mirant i és un problema econòmic. Costa molt, es necessita una inversió molt forta en la candidatura i requereix d'un gran consens polític. Una iniciativa d'aquestes ha de tenir un pes internacional i ha d'estar recolzat per la comunitat autònoma, per l'Estat i, a poder ser, amb el suport de dos Estats més.
Complicat...
Quan vam tenir contactes amb la gent de la UNESCO és el que ens van comentar, a part que ens ho feien enfocar la candidatura no com "La Festa Major de Vilafranca", sinó com l'exemple de la festa mediterrània. Hauríem de llançar-la en aquest sentit.
S'hi tornarà a insistir?
Si ho veiem viable, amb les complicitats necessàries i podem, sí.
EL RETORN DELS 'CAVALLITUS'
Una de les tres potes que comentàvem de la cultura de Vilafranca era la del patrimoni vilafranquí. Fa uns dies entrevistàvem el Quique i ens comentava el tema dels cavallets.
És un tema recurrent que surt cada any als versots dels diables. Tinc pensat fer alguna cosa amb els 'cavallitus' del Quique. El que passa és que no ens volem embrancar en fer alguna cosa que tingui molt de cost. És cert que té un valor sentimental en vàries generacions però no deixen de ser determinades generacions. No és una cosa que porti 300 anys. Té un interès però el que no podem és gastar-nos molts diners en això per fer com una espècie de piràmide del Louvre i mantenir-los. No, el que hem de fer és un projecte clar, per tenir-los en algun lloc d'exposició perquè, com a mínim, es visualitzi un record. Però posar-los a fer funcionar, no.
Aquesta és la visió institucional de la cultura a Vilafranca. Les propostes culturals que es fan per part seva són, sobretot, per donar visibilitat a la "marca cultural vilafranquina": Capitalitat Cultural Catalana, el Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El que no es pot qüestionar, però, és la potencialitat de la cultura vilafranquina i la necessitat de que sigui visibilitzada per part de les institucions.
Entrevista realitzada per tot l’equip de Vivint la Cultura.
Redacció de Clara Bricullé i Arnau Mañé.
